CANVI DE BLOG PER BLOC

Hem obert un nou blog: http://bloc.balearweb.net/652, podeu pitjar al link el nou bloc d' esquerra unida, el motiu és que surt al google i pensam que així nostra informació arribará a més gent per tant vos convidam a seguir la nostra feina al nou bloc.
Gràcies.

Durant aquest mes de març hem estat immers a la feina d’organitzar els actes de homenatge als republicans.És el tercer any consecutiu que fem aquests actes amb l’ Associació Iniciativa Ciutadana per Pollença. Enguany ha estat especialment laboriosa l’organització de l’exposició, hem trobat abundant material i de qualitat algú inèdit .

Esperam vostra presència i la difusió d’aquest actes

QUI CANTARÀ AL PORT POLLENÇA?

En 1982 Sandra Mihanovich cantant argentina va aconseguir un gran èxit amb la cançó titulada “Puerto Pollensa”, en ella narrava una història d'amor “alimentada en los amaneceres de Puerto Pollensa”. Avui el Port Pollença ja no alimenta amors ni cançons sinó ambicions. On uns veiem bellesa altres veuen possibilitats de negocis. Com gavines carronyeres sobre una badia moribunda alguns han vist la possibilitat d'esprémer al Port; s'aixequen edificis i casetes, es projecten centres comercials... Mentre l'alcalde, el pobret, diu estar cabrejat i es fa l'innocent . És possible què no sàpiga gens quan fa setmanes que era “vox populi” a qui s'adjudicaria el nou bar? Per favor, si no és capaç d'informar-se del que fa el Govern al Port que dimiteixi ja. Mentre Unió Mollera Pollencina segueix deshonrant al “moll” i miren cap a altra part, segurament cap a les còmodes poltrones que els cedeix el Partit Popular. I l'Associació de Veïns del Port què? els seus dirigents seguiran participant del festí carronyer, organitzant festes, sopars, i callant.
No la culpa no és de Tomeu Cifre, si clar que té un bon sou per a assessorar a Mates i podia informar a l'alcalde, però això seria com si el llop avisés a caperutxeta que farà passar per la seva pradina. Culpables som tots els quals vivim i estimem el Port i consentim.
Serà difícil que algú canti en un futur a Port Pollença.

Model d' al·legació a la segona fase de circumval·lació del Port de Pollença

Aquest és un model d'al·legacions contra la segona fase de circumval·lació del Port de Pollença que es pot imprimir i entrega a l'ajuntament de Pollença, fins dijous 2 de març.

AL·LEGACIONS A LA II FASE DE LA CIRCUMVAL·LACIÓ DEL PORT DE POLLENÇA .

________________________________________, amb DNI ___________________ i amb domicili a efectes de notificació al carrer________________________de_______________________, a la vista de l’exposició pública del projecte per la construcció de la segona fase de la via de circumval·lació del Port formula les següents al·legacions:

- Primera: Ni la memòria ni l’avaluació d’impacte ambiental presenten una justificació adequada de la necessitat d’aquesta obra. No hi ha els estudis de trànsit que avalin aquesta necessitat. Es fa referència a la voluntat d’evitar els embussos del nucli del Port de Pollença, quan la realitat és que aquests embussos s’han vist solventats per la construcció del tram ja executat, i que, en tot cas, no justifiquen la necessitat d’un projecte d’aquestes dimensions.

- Segona: L’estudi d’impacte ambiental no inclou un estudi d’alternatives. No hi anàlisi ni comparació de diferents alternatives, i es justifica al·legant que el traçat proposat és l’únic possible. El projecte no justifica que no hagués bastat una calçada de dos carrils, o que no hagués bastat fer la ronda des de la rotonda de Llenaire i no des de la desembocadura del torrent Sant Jordi.

- Tercera: L’ample de la calçada, amb dos carrils més vies de servei amb aparcament, és excessiu tenint en compte el trànsit previsible.Es tracta, per tant, de crear una gran via urbana, amb aparcaments i doble carril (en la forma de calçada central i carrils de servei separats per parterres), que consolidarà l’urbanització i afavorirà la seva expansió al costat esquerre de la carretera.

- Quarta: el tram de nou traçat suposarà un gran consum de sòl rústic, en bona part sòl agrícola actiu.

- Cinquena: El projecte afavorirà l’extensió de l’àrea urbana, com posa de manifest que vagi lligat a una futura residència de la tercera edat en sòl actualment rústic, a l’esquerra ( o sigui fora de la circumval·lació.)

- Sisena: El projecte afecta de manera la zona humida de s’Ullal. La tercera de les rotondes ocupa parcialment la zona humida de s’Ullal. L’estudi d’impacte ambiental no considera que això sigui un impacte ambiental significatiu, tenint en compte que l’àrea afectada és molt reduïda i que es tracta d’una zona degradada. Aquesta consideració revela molt poca comprensió de la importància d’una zona humida: el fet que estigui degradada hauria de fer pensar a les administracions públiques en mesures de regeneració, més que ser usat com un pretext per abocar-hi ciment. Tampoc no es pot al·legar que l’àrea afectada sigui petita: una bona regeneració de la zona exigiria un perímetre de protecció, per la qual cosa es pot considerar que els impactes de la carretera sobre la zona humida van més enllà del que és estrictament el terreny delimitat que es veu afectat.

- Setena: la previsió que tot el traçat dugui enllumenat suposa un injustificat consum energètic i produirà contaminació lumínica.El projecte preveu que tot el traçat d’aquesta via de ronda tengui enllumenat. Això posa de manifest el seu caràcter més de via urbana que de carretera. A més, aquest enllumenat exagerat suposa un injustificat consum energètic i produirà contaminació lumínica de manera innecessària.

- Vuitena: el projecte presenta confusió entre vial de servei i carril-bici. El projecte diferencia entre trams amb carrils de servei i trams sense carrils de servei, en els quals s’ha deixat un carril-bici. Això vol dir que als trams de carril-bici, el vial de servei fa les funcions de carril-bici, sense que hi hagi un carril-bici pròpiament dit i segregat.

- Novena: el projecte suposa l’ocupació d’un àrea de zona marítimo-terrestre.La rotonda inicial, a la desembocadura del torrent de Sant Jordi, suposa ocupa un àrea de zona marítimo-terrestre i l'article 25 punt b de la llei de costes diu que a la zona de servitud de protecció estaran prohibits: "La construcció o modificació de vies de transport interurbanes i les d'intensitat de tràfic superior a la qual es determini reglamentàriament, així com de les seves àrees de servei"

SOL·LICITAM la retirada del projecte esmentat i la recerca d’alternatives amb criteris de minimització de l’impacte territorial.

Pollença,_________de __________de 2006

Pollença pateix la incompetència del Consell.

PRIORITATS I SOLUCIONS ENTORN AL TANCAMENT DE LA CARRETERA DE LA POBLA A ALCÚDIA.

Ens agradaria que l’ajuntament de Pollença a més de mostrar la seva preocupació per les conseqüències del tancament de la carretera de la Pobla a Alcúdia, hagués fet alguna cosa més. Ja que el responsable del despropòsit de tancar la carretera un mes té el mateix color polític que l’Ajuntament.

Al principi si que s’havia fet alguna cosa més i l’ajuntament va posar senyales de prohibit aparcar, durant les dates del tancament, al carrer del Bot , i semblava que la idea era evitar que el tràfic passés pel centre del Port de Pollença. La veritat que ens va alegrar aquesta solució per què precisament és part de l’alternativa a la segona fase de la circumval·lació que proposam des d’ Esquerra Unida. Utilitzar els carrers Bot i Brúixola per enllaçar amb el carrer de la Cadernera i la carretera del Port a Pollença. Ara dies després hem vist que han desaparegut les senyales de prohibit aparcar. Per què? Ens agradaria una explicació lògica, per què per aquest carrer es podia derivar part del tràfic que entra al Port. Igual té relació amb que el batle comentis com solució al problemes derivats del tancament de la carretera de Sa Pobla la prevista segona fase de circumval·lació del Moll. Què ens vol fer creure? Què el problema de la barroeria de tancar un mes una carretera era que encara no s’havia fet una altra?. Qualsevol excusa és bona per fer la segona fase de la circumval·lació.

El que també ens va sorprendre es que la màxima preocupació del batle, al manco així consta a la premsa, fos el deteriori del paviment de la rotonda de l’Hort d’ en Lluc ( per cert ja ha aparegut un bon clot, enhorabona per altra barroeria que han tardat mesos en fer) Nosaltres pensam que és bastant més preocupant que .vehicles mercaderies perilloses circulen diàriament al costat del col·legi Joan Mas.

Esperam que acabi el mes sense cap desgràcia però des de l’ajuntament i el Consell s’havia d’haver fet més que “una recomenació” per que els vehicles pesats i amb mercaderies perilloses transitessin per la carretera de Muro.

Article publicat al Punt Informatiu nº 252. 15 al 28 de febrer 2006

Les pedres del Moll

Carta d'un militant d'Esquerra Unida publicada al diario de Mallorca el 13 de febrer.
Les pedres del moll.

És, al manco, graciós anar llegint el diari i trobar-te amb la notícia de que cert grup de l’”oposició” a Pollença denuncii, si més no públicament, que les pedres que conformaven el moll al Port de Pollença han estat tretes de l’aigua i maquinapulades sense cura, tot al·legant que só patrimoni.

Les pedres eren del poblat talaiòtic de Ca’n Daniel i possiblement també de Boquer.

Aquestes pedres al ser portades al moll, ja fa un temps, fet que no deixa de ser trist, deixaren de tenir valor patrimonial. A no ser que un moll de la segona meitat del s.XX sigui patrimoni, aleshores s’hauria d’haver fet alguna cosa més.

És ridicul sentir al batle, Joan Cerdà, assegurar que les pedres s’inventariaran i es catalogaran. Que pretén, fer un museu de la vergonya? Perquè és bastant vegonyós i molt trist anar a visitar les restes de la destrucció d’un jaciment arqueològic, que si és patrimoni.

Recalcar també l’oportunisme polític tant dels uns com dels altres. No seria millor que dediquin els seus esforços patrimonials a conservar i senyalitzar el que encara hi ha? Ni tan sols hi ha un cartell o indicador del poblat de Ca’n Daniel, d’on eren les pedres. No seria bo intentar donar subvencions per a l’excavació i conservació del que tenim, en contes d’anar-se fent fotos per sortir al diari?

Pere J. Garcia Munar

Proper urxella.

Properament publicarem el número 8 ( finals de febrer- març) de nostra revista trimestral Urxella, la novetat d’aquest número serà l’espai dedicat a la història de Pollença. Recordeu que és el 75 aniversari de la proclamació de la República. Més endavant informarem dels actes que preparam per Abril de República.

Els números anteriors d’ Urxella els penjarem poc a poc .

Tarongers per cadires i taules

Qüestió de detalls.

Des d’ Esquerra Unida pensam que les obres de sanejament de les xarxes d’aigües residuals, pluvials i potables del Port eren imprescindibles. Però també pensam que es podien fer més ràpidament i sobre tot amb més cura. No entenem com es possible que a unes obres que es demoren des de novembre no s’ hagi estat capaç de trasplantar els tarongers que havia al carrer Verge del Carme i S. Pere. Els taronger d’aquests carrers s’ han tallat i sospitem que on abans havia tarongers, demà sembraran més cadires i taules, espècies aquestes molt apreciades al municipi i amb una sobreproducció evident.

Tu pots triar, tarongers o taules i cadires.